Quin A�s ara el paper dels docents?

posted in: Articles | 0

cost of diflucan at cvs
La��altre dia, escrivia unes ratlles sobre la necessitat da��un canvi metodolA?gic a les aules, i rumiant-hi, em va venir al cap una altra pregunta:
Quin A�s ara el paper dels docents?

Aquesta pregunta, ens volta pel cap a tots els que ens hem pujat o volem pujar al carro del treball per projectes. Tant A�s aixA�, que provoca que hA�gim da��anar a prendre un ibuprofA?n, perquA? no tA� pas una resposta fA�cil, al contrari, fa que ens plantegem un munt de preguntes mA�s: Ja no seguim el currA�culum? Treballem sense programaciA?? Hem de dir adA�u a les assignatures? Grr!!!

Jo sA?c del parer que de preguntes ens en podem fer moltes, perA? de fet, hi ha una resposta que A�s prou senzilla i que ens pot servir, com a mA�nim, com a punt de partida: els conceptes no sA?n fragmentats, les coses es relacionen entre sA� de manera natural. I A�s quea�� tots els camins porten a Roma!

Penso que en el treball per projectes, mA�s que mai, els continguts i el paper del
docent sA?n fonamentals. Hem de saber quA? volem treballar, i el com A�s el que haurem da��anar concretant. Cal propiciar experiA?ncies da��aprenentatge, estimular la��alum
nat a fer hipA?tesis, a raonar, a resoldre conflictes, a expressar la seva opiniA?a�� i sobretot cal mantenir viu el desig da��aprendre!

Per tant, A�s evident que el paper del docent canvia i ens convertim ena�� En quA? ens convertim??? Guies? Orientadors? Acompanyants? Dinamitzadors? Referents? Models? Observadors?

La��altre dia, en un debat amb mestres i professors que treballen per projectes, vam estar molta estona discutint quin era el terme mA�s adient. I A�s que potser haurA�em de comenA�ar per definir quA? vol dir cada una da��aquestes etiquetes. PerquA? ens agradi mA�s o ens agradi menys, vivim en un mA?n on tenim el costum da��etiquetar-ho tot. Si consultem el diccionari, aviat ens adonem que, amb matisos, estem donant voltes a la mateixa idea. AixA� que no cal que ens barallem per quina A�s la paraula mA�s adient, el que A�s important, al meu parer, A�s que ens posem da��acord en quA? signifiquen per a nosaltres totes aquestes paraules, perquA? aixA? ens porta directament a la feina que hem de fer (i la que no hem de fer dins la��aula).

En el debat que us comentava, hi havia paraules que semblaven fins i tot malsonants, o poc apropiades, i A�s que ara tothom tA� la pell molt fina, i sa��ha de vigilar molt quA? es diu. Paraules com expert, lA�der o autoritat sembla que han caigut en desgrA�cia, i que no es poden ni esmentar en un grup de treball per projectes. Sa��han convertit en el VoldemortA�[1] da��aquest grup de docents! I companys, no ens equivoquem, els docents en el moment en quA? entrem a la��aula som, vulguem o no, el lA�der de la classe (a qui acudeixen els alumnes quan necessiten res? quan tenen dubtes? quan es fan mal?) el que hem de pensar bA� A�s quA? fem amb aquest lideratge i quA? vol dir i quA? no. Nosaltres som la��autoritat, i ho som perquA? A�s un paper en el que ens colA�loquen els nostres alumnes quan ens respecten, i aixA? no tA� res a veure amb la��autoritarisme.

Crec que, principalment, el nostre paper a la��aula hauria de ser el de provocadors. DesprA�s da��un debat de mA�s da��una hora, resulta que provocadors A�s el terme que ens va semblar mA�s adient. PerquA? la��entenem com a incitadors, perquA? volem transmetre la nostra passiA?, perquA? volem motivar els nostres alumnes, perquA? volem ser el seu suport durant el seu procA�s da��aprenentatge, i hem de saber anar regulant la nostra intervenciA? perquA? hagi de ser cada cop menor, fins que siguin capaA�os da��actuar sols, i segurs!

AixA� que ara ja no cal que ens passem les hores impartint classe, podem ser a la��aula analitzant la feina dels nostres alumnes, revisant-la per si cal fer alguna modificaciA?. A�s a dir, ja no som nosaltres el centre dels aprenentatges, cedim aquesta posiciA? al nostre alumnat, i passem a plantejar reptes, acompanyar, observar i avaluar. PerquA? no hem da��oblidar que la nostra A?nica missiA? hauria de ser aconseguir que tots els nostres alumnes aprenguin, parlant, conversant, llegint, experimentanta��

El que hem da��aconseguir nosaltres, com a bons docents, A�s que la��alumnat es faci bones preguntes que els permetin arribar als continguts per adquirir els coneixements que els seran imprescindibles per al dia de demA�.

AixA� doncs, serA� imprescindible que siguem flexibles. No podem estar lligats a un currA�culum, a una programaciA?, o a unes assignatures. Treballarem igualment els continguts, perA? ho farem da��una manera molt diferent, provocant en els nostres alumnes la necessitat da��obtenir-los. Podem dir, amb paraules de poeta, que ara a la��aula: a�?tot estA� per fer i tot A�s possiblea�?A�[2].

PerA?a�� Sempre fem el mateix paper? O el canviem a la��hora de tutoria, a la��hora del pati, en els aspectes organitzatius de la��aula… Potser de vegades tenim rols diferents, cal veure que siguin coherents, perA? aixA? ja seria tot un altre tema.

 

PD: Perdoneu les referA?ncies literA�ries da��avui, perquA? a les aules, les matA?ries potser ja no tenen sentit, perA? jo sA?c filA?loga i fins ara he fet de professora de Llengua i literatura catalana, sea��n diu deformaciA? professional, da��aixA??

 

@esthersancho


[1] Nom de la��antagonista de Harry Potter (protagonista de la saga Harry Potter de K. J. Rowling) que inspirava tanta por que els personatges del llibre no gosaven ni dir el seu nom en veu alta.

[2] Miquel MartA� i Pol, dins La��A�mbit de tots els A�mbits, Barcelona, Ed. 62, 1996.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *