És necessari un canvi a les aules?

publicat a: Articles | 0
Facebooktwittergoogle_plus


Crec que no m’equivoco si dic que fins fa poc tothom tenia clar quina era la feina dels docents. Uns, perquè com apunta Neus Sanmartí “han estat a l’altra banda gairebé 20 anys de la seva vida, com a alumnes”[1] i això fa que creguin que és una feina que saben fer; altres perquè després d’haver fet una carrera, un curs d’adaptació pedagògica o els més moderns fins i tot un màster, han après que hi ha un currículum i una programació que dicten què han d’ensenyar als seus alumnes. Però si en aquest món de velocitat i immediatesa ens aturem un moment, de seguida ens adonarem que potser el que funcionava fa 20 anys ara ja no és vàlid, i és que les coses han canviat molt darrerament!

Pensem-hi… Cuinem igual que fa 20 anys? Conduïm igual? Viatgem de la mateixa manera? Les fotografies… són del mateix estil, freqüència i quantitat? Ens comuniquem igual com ho fèiem? Veiem la televisió o llegim llibres del mateix mode? La resposta és clara: NO.

I d’aquí és d’on crec que ha de partir la nostra reflexió… Si tot ha canviat, si tot el que ens envolta ara és tota una altra cosa… Com pretenem ensenyar de la mateixa manera? És que l’Escola ha de viure al marge del món? I si el tot ha canviat tant, no ho hauria de fer també l’Escola? L’escola no pot ser igual que fa 20 anys perquè el món ha canviat molt!

Són molts els docents que s’han adonat de la necessitat d’aquest canvi. I no us ha de sorprendre que aquest canvi no vingui des de “dalt”, això passa sempre. Són mestres i professors els que se n’han adonat perquè són ells els qui estan a les aules. Des dels despatxos del Departament és molt més difícil copsar quines són les necessitats reals als centres educatius, i per desgràcia encara ens falta molt perquè escoltin la veu dels que estem a les aules. És per això que un grup de valents, que cada vegada és més nombrós, ha decidit tirar endavant, fins i tot sovint sense gaire recolzament institucional, amb el que ells creuen que ha de ser l’Escola del segle XXI (nom que està molt de moda… segur que n’heu sentit a parlar!). Perquè de fet, el nostre deure com a docents és ensenyar els nostres alumnes a viure al segle XXI, o a sobreviure-hi com diu José Antonio Marina[2], i sembla que la millor manera de fer-ho és amb el treball per projectes. I potser és una moda, com han dit alguns.

El passat dissabte 25 de març vaig assistir a unes jornades a la UAB que portaven aquest títol: Projectes, una moda? Potser sí! Però sí és una moda déu n’hi do com en som de fashion victims perquè cada vegada som més els que ens pugem al carro del treball per projectes, per alguna cosa serà!

Així doncs, tenim davant nostre tota una altra manera d’entendre l’educació, conseqüència dels canvis tecnològics i socials del nostre món: els projectes de treball, que posen l’alumnat al centre del procés educatiu, oferint-li l’oportunitat de participar activament en els seus aprenentatges fent-los així significatius.

 

@esthersancho


[1] Entrevista de Carles Soldevila a Neus Sanmartí. 2016. Si no creus que tots els alumnes poden aprendre no siguis mestre. [Data de consulta 02.04.17] Disponible gratuïtament: http://www.ara.cat/suplements/diumenge/alumnes-aprendre-No-siguis-mestre_0_1518448150.html

[2] Jose Antonio Marina. 2014. ¿Qué debemos aprender para sobrevivir en el siglo XXI? [Data de consulta 02.04.2017] Disponible gratuïtament: http://www.joseantoniomarina.net/articulo/que-debemos-aprender-para-sobrevivir-en-el-siglo-xxi/

Deixa un comentari