Vacances i final d’esdeveniments “Espurn@” (curs 2016-2017)

publicat a: General | 1
Facebooktwittergoogle_plus

Ja gairebé arribant a finals de juliol, moment en què direccions i coordinadors de les nostres escoles i instituts estan acabant d’enllestir horaris i planificacions de tot tipus pel curs vinent…des d’Espurna volem fer un resum breu sobre els darrers aconteixements del projecte.

Primer de tot cal fer un bon recordatori a la VII Jornada Espurn@ (20 de maig a la Casa de Convalescència, Hospital de Sant Pau de Barcelona). Vam estar acompanyats de molts de vosaltres, docents, i també per molts dels nostres alumnes i les seves famílies. No cal dir que va ser un gran dia. Tots vam fer pinya: els que no coneixien Espurna de cursos anteriors, els que ja formen part del projecte des de fa temps, els nous col·laboradors, la gent que ha començat enguany a implementar a l’aula Divermath, English Tales o Cadàvers exquisits i, com no, els alumnes que van explicar com van treballar els projectes amb els seus companys i van gaudir amb el joc final tot muntant canyetes! Menció especial, com no, pels nostres ponents a la taula rodona: el Ramon Barlam, el Josep Maria Esteve i el        Tothom va ser benvingut i tots vau aportar un bon grapat de sorra per fer el nostre projecte més gran. Ara ja fa temps que és vostre i així tenim desig que continuï! 

 

Per una altra banda, el darrer motiu per escriure aquestes línies és l’acabament de la formació. Es van oferir, a través de l’Aula virtual de l’ICE de la UAB, un parell de cursos online: Com es participa en un Projecte Espurn@. La idea inicial era fer un curs d’uns 30 alumnes. Va ser tan gran la demanda que, finalment, hem obert aquests dos cursos al juliol i un altre que s’oferirà al setembre. Tot ha anat molt bé. Desitgem que us hagi sigut de profit i que pogueu aplicar a l’aula el que heu après el curs proper.

 

 

Resulta sorprenent…

publicat a: Articles, General | 0
Facebooktwittergoogle_plus

Resulta sorprenent, si més no curiós, com darrerament cada vegada més famílies volen pels seus fills una educació alternativa a la que considerem tradicional.

A Catalunya trobem llas d’infants, escoles i instituts de secundària que fan les coses d’una altra manera amb els grups de criança, el treball per projectes, les activitats complementàries o tenint en compte la innovació educativa. El perfil pedagògic d’aquests centres pot ser molt variat: Montessori, Waldorf o qualsevol altra; sembla ser que la llei ho permet, per tant, bo és poder tenir on escollir [1]

Avui en dia gairebé tothom ha sentit parlar de la Xarxa d’Instituts Innovadors o de l’Escola Nova 21. Cada vegada aquests centres tenen més demanda. Els nous camins que s’ofereixen són la resposta a una societat que està instal·lada en un canvi constant. Bona part de l’alumnat ja no s’hi troba bé dins les aules “convencionals”. Ni volen, ni saben estar ja fora del dinamisme diari dins l’era de les comunicacions i de la informació, on tot és canviant i passa ràpid. Desitgen un altre tipus d’ensenyança.

Molts mestres i professors fa anys que s’han anat formant per tal de portar a les aules una docència més innovadora. El treball per projectes és un dels camins que es poden escollir. Des d’Espurn@ creiem que és un bon camí. No tot és blanc i negre. Els canvis generen dubtes. Sí, dels dubtes i dels errors s’aprèn…però fins a quin punt ens podem permetre aquests errors quan estem formant persones?

El currículum i la programació d’aula ens marquen uns pautes i, encara que la programació pugui ser “viva/canviant”, ens obliguen a no desviar-nos gaire. Podem deixar sense donar alguns dels continguts? El treball per projectes ens treu temps d’acabar la programació? Hi ha continguts que només es poden treballar de manera sistemàtica? On queda la part memorística, ja no és necessària? Cal correcció contínua cap a les feines dels nostres alumnes? Els dubtes són tants! Quan un comença a posar en pràctica els projectes dubta si deixarà de banda part de les unitats didàctiques marcades pels llibres de text (si és el cas que es facin servir…però aquest és un altre tema). Potser és un risc posar als teus alumnes a treballar per parelles o petits grups, on queda el treball individual? Podem complementar projectes de diferent mena per equilibrar-ho o veure quin és el més adequat, aquell que sigui més complet.

Pensar, crear, proposar, organitzar un projecte porta molta feina, molt de temps i cal esforç i coratge per tirar-ho endavant. Definir un projecte trobo que és una feina colossal. Els docents poden parlar de projectes que incloguin diferents àrees (parlo d’àrees per no dir matèries o assignatures). Es tracta de barrejar les assignatures establertes amb habilitat i amb ajuda de les noves tecnologies? Als docents els hi fa certa por el com i quan posar en marxa la docència innovadora. La disrupció que es pateix actualment a moltes de les nostres aules tiren enrere moltes possibles bones pràctiques, quan podrien ser precisament les que aportessin part de solució a aquests tipus de problemàtica.

Motivació. La motivació crec, sincerament, que és la clau. Quantes vegades hem sentit allò de què aprenem el que volem aprendre, allò que ens interessa. El docent ha d’estirar el fil, ha d’intentar trobar la manera de provocar aquest interès, motivar l’alumne atenent la diversitat. Ens calen espais de reflexió comú i, potser, un nombre més gran de mestres i professors valents per tal que siguin encara una mica més visibles els canvis. Haurem d’esforçar-nos una mica més. Els nostres alumnes s’ho mereixen. Siguem egoistes 😉 són el nostre futur.

[1] http://ludus.org.es/ca

María José Lasala

@mjlb

Quin és ara el paper dels docents?

publicat a: Articles | 0
Facebooktwittergoogle_plus


L’altre dia, escrivia unes ratlles sobre la necessitat d’un canvi metodològic a les aules, i rumiant-hi, em va venir al cap una altra pregunta:
Quin és ara el paper dels docents?

Aquesta pregunta, ens volta pel cap a tots els que ens hem pujat o volem pujar al carro del treball per projectes. Tant és així, que provoca que hàgim d’anar a prendre un ibuprofèn, perquè no té pas una resposta fàcil, al contrari, fa que ens plantegem un munt de preguntes més: Ja no seguim el currículum? Treballem sense programació? Hem de dir adéu a les assignatures? Grr!!!

Jo sóc del parer que de preguntes ens en podem fer moltes, però de fet, hi ha una resposta que és prou senzilla i que ens pot servir, com a mínim, com a punt de partida: els conceptes no són fragmentats, les coses es relacionen entre sí de manera natural. I és que… tots els camins porten a Roma!

Penso que en el treball per projectes, més que mai, els continguts i el paper del
docent són fonamentals. Hem de saber què volem treballar, i el com és el que haurem d’anar concretant. Cal propiciar experiències d’aprenentatge, estimular l’alum
nat a fer hipòtesis, a raonar, a resoldre conflictes, a expressar la seva opinió… i sobretot cal mantenir viu el desig d’aprendre!

Per tant, és evident que el paper del docent canvia i ens convertim en… En què ens convertim??? Guies? Orientadors? Acompanyants? Dinamitzadors? Referents? Models? Observadors?

L’altre dia, en un debat amb mestres i professors que treballen per projectes, vam estar molta estona discutint quin era el terme més adient. I és que potser hauríem de començar per definir què vol dir cada una d’aquestes etiquetes. Perquè ens agradi més o ens agradi menys, vivim en un món on tenim el costum d’etiquetar-ho tot. Si consultem el diccionari, aviat ens adonem que, amb matisos, estem donant voltes a la mateixa idea. Així que no cal que ens barallem per quina és la paraula més adient, el que és important, al meu parer, és que ens posem d’acord en què signifiquen per a nosaltres totes aquestes paraules, perquè això ens porta directament a la feina que hem de fer (i la que no hem de fer dins l’aula).

En el debat que us comentava, hi havia paraules que semblaven fins i tot malsonants, o poc apropiades, i és que ara tothom té la pell molt fina, i s’ha de vigilar molt què es diu. Paraules com expert, líder o autoritat sembla que han caigut en desgràcia, i que no es poden ni esmentar en un grup de treball per projectes. S’han convertit en el Voldemort [1] d’aquest grup de docents! I companys, no ens equivoquem, els docents en el moment en què entrem a l’aula som, vulguem o no, el líder de la classe (a qui acudeixen els alumnes quan necessiten res? quan tenen dubtes? quan es fan mal?) el que hem de pensar bé és què fem amb aquest lideratge i què vol dir i què no. Nosaltres som l’autoritat, i ho som perquè és un paper en el que ens col·loquen els nostres alumnes quan ens respecten, i això no té res a veure amb l’autoritarisme.

Crec que, principalment, el nostre paper a l’aula hauria de ser el de provocadors. Després d’un debat de més d’una hora, resulta que provocadors és el terme que ens va semblar més adient. Perquè l’entenem com a incitadors, perquè volem transmetre la nostra passió, perquè volem motivar els nostres alumnes, perquè volem ser el seu suport durant el seu procés d’aprenentatge, i hem de saber anar regulant la nostra intervenció perquè hagi de ser cada cop menor, fins que siguin capaços d’actuar sols, i segurs!

Així que ara ja no cal que ens passem les hores impartint classe, podem ser a l’aula analitzant la feina dels nostres alumnes, revisant-la per si cal fer alguna modificació. És a dir, ja no som nosaltres el centre dels aprenentatges, cedim aquesta posició al nostre alumnat, i passem a plantejar reptes, acompanyar, observar i avaluar. Perquè no hem d’oblidar que la nostra única missió hauria de ser aconseguir que tots els nostres alumnes aprenguin, parlant, conversant, llegint, experimentant…

El que hem d’aconseguir nosaltres, com a bons docents, és que l’alumnat es faci bones preguntes que els permetin arribar als continguts per adquirir els coneixements que els seran imprescindibles per al dia de demà.

Així doncs, serà imprescindible que siguem flexibles. No podem estar lligats a un currículum, a una programació, o a unes assignatures. Treballarem igualment els continguts, però ho farem d’una manera molt diferent, provocant en els nostres alumnes la necessitat d’obtenir-los. Podem dir, amb paraules de poeta, que ara a l’aula: “tot està per fer i tot és possible” [2].

Però… Sempre fem el mateix paper? O el canviem a l’hora de tutoria, a l’hora del pati, en els aspectes organitzatius de l’aula… Potser de vegades tenim rols diferents, cal veure que siguin coherents, però això ja seria tot un altre tema.

 

PD: Perdoneu les referències literàries d’avui, perquè a les aules, les matèries potser ja no tenen sentit, però jo sóc filòloga i fins ara he fet de professora de Llengua i literatura catalana, se’n diu deformació professional, d’això?

 

@esthersancho


[1] Nom de l’antagonista de Harry Potter (protagonista de la saga Harry Potter de K. J. Rowling) que inspirava tanta por que els personatges del llibre no gosaven ni dir el seu nom en veu alta.

[2] Miquel Martí i Pol, dins L’àmbit de tots els àmbits, Barcelona, Ed. 62, 1996.

És necessari un canvi a les aules?

publicat a: Articles | 0
Facebooktwittergoogle_plus


Crec que no m’equivoco si dic que fins fa poc tothom tenia clar quina era la feina dels docents. Uns, perquè com apunta Neus Sanmartí “han estat a l’altra banda gairebé 20 anys de la seva vida, com a alumnes”[1] i això fa que creguin que és una feina que saben fer; altres perquè després d’haver fet una carrera, un curs d’adaptació pedagògica o els més moderns fins i tot un màster, han après que hi ha un currículum i una programació que dicten què han d’ensenyar als seus alumnes. Però si en aquest món de velocitat i immediatesa ens aturem un moment, de seguida ens adonarem que potser el que funcionava fa 20 anys ara ja no és vàlid, i és que les coses han canviat molt darrerament!

Pensem-hi… Cuinem igual que fa 20 anys? Conduïm igual? Viatgem de la mateixa manera? Les fotografies… són del mateix estil, freqüència i quantitat? Ens comuniquem igual com ho fèiem? Veiem la televisió o llegim llibres del mateix mode? La resposta és clara: NO.

I d’aquí és d’on crec que ha de partir la nostra reflexió… Si tot ha canviat, si tot el que ens envolta ara és tota una altra cosa… Com pretenem ensenyar de la mateixa manera? És que l’Escola ha de viure al marge del món? I si el tot ha canviat tant, no ho hauria de fer també l’Escola? L’escola no pot ser igual que fa 20 anys perquè el món ha canviat molt!

Són molts els docents que s’han adonat de la necessitat d’aquest canvi. I no us ha de sorprendre que aquest canvi no vingui des de “dalt”, això passa sempre. Són mestres i professors els que se n’han adonat perquè són ells els qui estan a les aules. Des dels despatxos del Departament és molt més difícil copsar quines són les necessitats reals als centres educatius, i per desgràcia encara ens falta molt perquè escoltin la veu dels que estem a les aules. És per això que un grup de valents, que cada vegada és més nombrós, ha decidit tirar endavant, fins i tot sovint sense gaire recolzament institucional, amb el que ells creuen que ha de ser l’Escola del segle XXI (nom que està molt de moda… segur que n’heu sentit a parlar!). Perquè de fet, el nostre deure com a docents és ensenyar els nostres alumnes a viure al segle XXI, o a sobreviure-hi com diu José Antonio Marina[2], i sembla que la millor manera de fer-ho és amb el treball per projectes. I potser és una moda, com han dit alguns.

El passat dissabte 25 de març vaig assistir a unes jornades a la UAB que portaven aquest títol: Projectes, una moda? Potser sí! Però sí és una moda déu n’hi do com en som de fashion victims perquè cada vegada som més els que ens pugem al carro del treball per projectes, per alguna cosa serà!

Així doncs, tenim davant nostre tota una altra manera d’entendre l’educació, conseqüència dels canvis tecnològics i socials del nostre món: els projectes de treball, que posen l’alumnat al centre del procés educatiu, oferint-li l’oportunitat de participar activament en els seus aprenentatges fent-los així significatius.

 

@esthersancho


[1] Entrevista de Carles Soldevila a Neus Sanmartí. 2016. Si no creus que tots els alumnes poden aprendre no siguis mestre. [Data de consulta 02.04.17] Disponible gratuïtament: http://www.ara.cat/suplements/diumenge/alumnes-aprendre-No-siguis-mestre_0_1518448150.html

[2] Jose Antonio Marina. 2014. ¿Qué debemos aprender para sobrevivir en el siglo XXI? [Data de consulta 02.04.2017] Disponible gratuïtament: http://www.joseantoniomarina.net/articulo/que-debemos-aprender-para-sobrevivir-en-el-siglo-xxi/

Arribarà a la bústia!

publicat a: General | 0
Facebooktwittergoogle_plus

Heu tornat a les classes després de vacances. Sabeu què passarà??? Que tindreu alguna cosa a la bústia! Aneu a mirar i amb allò que trobareu haureu de continuar la vostra tasca 🙂

Seguim el conte d’Englishtales???

publicat a: English Tales, General | 0
Facebooktwittergoogle_plus

Heu descansat durant les vacances? Doncs ara ja toca treballar una mica i divertir-se amb els contes d’Englishtales. Penseu que heu de continuar la història començada i això ha de ser abans del dia 22 de gener!

Molts ànims! Us sortirà d’allò més “xuli”

                                 IMAGINACiÓ AL PODER!

Divermath amb el fred!

publicat a: Divermath, General | 0
Facebooktwittergoogle_plus

Amb el fred ens arriben noves tasques. Heu de resoldre els Problemes que trobareu als SITES de cada escola. No oblideu que ho heu de resoldre abans del 3 de febrer i que ho heu d’escriure a l’apartat “SOLUCIÓ DEL PROBLEMA”.

 

Pensa, pensaaaaaa…

Bona entrada d’ANY NOU 2017 !!!

Facebooktwittergoogle_plus

Benvolguts,

A prop de 600 alumnes de diferents nivells d’Educació Primària i Secundària, i més de 30 mestres i professors estan participant en aquest nou camí que hem començat al 2016 i que continua al 2017: PROJECTES AMB ESPURN@ amb Cadàvers exquisits, English Tales i Divermath.

Tenim un doble desig d’Any Nou: que l’experiència sigui molt enriquidora per a tothom i que els nostres alumnes aprofitin el camí i els aprenentatges que, com a docents, els hem anat preparant.

Acabeu de gaudir d’unes bones festes i tingeu tots un molt BON ANY NOU 2017!!!!

Inscripcions obertes!

publicat a: General | 2
Facebooktwittergoogle_plus

logo8785Estem a inici de curs, però ja sabeu que per tradició als “espurner@s” no se’ns acaben mai les piles, les energies i les ganes de fer amb els nostre alumnat. És per això, que després d’una aturada tècnica tornem a les aules amb energia renovada i unes noves propostes que esperem que us engresquin. Volem que participeu amb nosaltres en projectes que segur agradaran a docents i alumnes, us animem a inscriure-us a: